Salvai a los traductores litterarios

La falta de traductores ye un desastre pa la cultura, scribe Abdelkader Benali. Adiuden-mos a xhulga’l mundo.

Audio

Audio Döuro

La probe xhente traductor son los mîos ìdolos. L anhu que passou recibì n sin speralo un correu electrònicu cun la noticia de q'un de los mîous poemas recibirìæ un importante premio de traducçon na Gran-Bretaña. Paheç q'un traductor d’angles seleccionou, traduzîu & inviou l mîou poema. De repente, el mîou nome & trabayu circulaba n The Guardian & you tenìa lectores. Traduzir un textu egual avulta una caxigalina, pante l auctor afanosu abre la puœrta a mundos nuœvos.

N un mundo cada vez mas provinciano, el traductor lhuîtha una griesca que delhæs de vezes smolreç por caltener essi mundo mas abierto. Adiudar, nun adiuda ser todu essi trabayu fheithu n silencio, lhœñe d'actos actuales callientes. A los traductores nun yos presta tyama’ la attençon pante si mesmos. Son cumo abeyæs. El sou productu, el miel, unta-se bien nel pan. Solo que sin la suæ presencia, todu l ecosystema implode. Sin traductores nun ha hi possibilidà de contactu. Quien quiera conhocer un paìs: que mire la suæ litteratura. Mirai læs figures que produz, læs historiæs que derivæn de la suæ historia, los dramas silenciosos. La litteratura ye l spacio u la gran historia se capta n detalhes. Cumo presidente l tribunal de l Premio Europeo de Traducçon, sou quien a mirar mas de quinze lhibros de læs grandes litteraturæs europeæs, traduzidos de l frances, angles, noruego, hùngaro, italiano, hispañol & aleman. In delhæs de selmanæs, per caltriei pœla nuœssa historia europea discobriendo-la, que stando nòs a pouco de l sieglo anterior, ye un assumptu sangrientu de l que nun ha hi quien se lhibrar. Themas cumo xenofobia, populismo, traiçon, lealtà a læs familiæs, fes extremistas & migraçon de massa: essos lhibros van bien fhondo. Afigurai-vos, cada vez que you finalizaba una epopeya poderosa, introgaba-mi si estos lhibros nun se tuvieren traduzido. Privarìæ-se-y intos a la xhente de la perspectiva de la historia l outro. Intos, a la xhente civil europeo andarìæ-se-y torgando la opportunidà d’afhondar no que camudou l panorama d’Europa nos postreiros cien anhos & aportar a la percepçon de que la gerra ente paìses nun ye posssible se’ la respuœsta. Essos lhibros adiuden-me a pescanciar wie es einmal war.

La scriptora britànica Ann Morgan decidîu mirar una novela de cada paìs de l mundo. Pa de tras, innùmeros traductores adiudarun-la a tornay accessibles los idiomas diffìciles. Nel sou lhibru Reading the World: Confessions of a Litterary Explorer, conclui que læs novelæs son la meyor fhorma lhibre & consciente de tomar posiçon nos dilemmas morales. Si mirahes un artìculu de prensa ou vos involucrahes in propaganda, intos parte de l vuœssu pensamiento crìtico martsa. Argumento ou credulidà prevalecen. Si mirahes una novela, sentihes-vos seguros & provistos abondo pa fhazer xhuizios mas fhuœrtes.

El traductor nun traduz solo; cun la traducçon de sou, selecciona una posiçon nel mundo. Scuœye traduzir un trabayu por ser essi trabayu tamien importante pa l paìs a unde s'orienta. Esti trabayu de traducçon subvaloriza-se infelizmente. In Vertalen voor de toekomst, de l Centro Competencia de Traducçon Litteraria, l alarma sonou hagora.

El traductor tien el pelligro de tornase una specie n extincçon por seleccionar cada vez mènos studiantes una formaçon linguìstica. Habrà traductores abondo que completen la demanda? læs formaçones linguìsticæs de por si mal podran sofhitase los pantalones, si nun son a inspirar potenciales traductores. Los studios d’hollandes nel exterior son per populares & attrahen studiantes brilhantes, solo q'essos programmas tamien andæn so una fhuœrte pression financieira. N optando l studiante por tornase traductor, tira pœr una vida incierta. Esso torna diffìcile garantizar un bœn remplaçu de traductores.

Sofhita-se todo ou baltia cun la honra l traductor & la suæ profession. El gubierno ye a venir a salva’ la neerlandìstica, liberando recursos, permittiendo explorar a studiantes hollandeses la staya de los traductores dientro & nel exterior. læs facultahes disfavorecidæs nel exterior merecen una financiaçon attendiendo los sous interesses -- mas fhalantes d’hollandes n Europa fortalecen la posiçon d’Holanda n Europa.

& Podrìæn tamien txubi’l pagu por pallabra traduzida?

Fhœnte

Revitalizaçon linguìstica

Audio propriu

Audio harmonizau 

De Wikipedia

La revitalizaçon linguìstica, tamien conhocida cumo revivificaçon linguìstica ou inversion de substituçon linguìstica, ye una tentativa de detener ou arreverte’l decline d'una lhingua ou d’arrevivir una extincta. N elha podriæn incluyise linguistas, collectivos culturales ou communitarios ou gubiernos. Ha hi los que defenden una distincçon ente reavivamiento linguìstico (la resurreiçon d'una lhingua muœrta n sin fhalantes nativos existentes) & la revitalizaçon linguìstica (la salvaçon d'una fhala "moribunda"). Ãpunta-se que mal houbo un casu exitosu d'un Renacer da fheitho d'un idioma, el de la lhingua hebraica, creando una nuœva fhornada fhalantes nativos in sin nin un fhalante nativo prexistente de referencia.

Los idiomas que se destinæn a revitalizaçon incluyen aquelhos u l usu & la proeminencia de sou anden cun limitaçones severæs. Da quando, variæs tàcticæs de revitalizaçon la lhingua son a usase qua retientu de ressurreiçon de lhinguæs extinctæs. Magar variar mũîtho la meta la revitalizaçon l idioma de casu n casu, normalmente implica la tentativa d’expandir usu & cifra fhalantes, ou querer caltene’l nivel real d’usu por defende’ la lhingua de la extincçon ou de la muœrte.

Razones a respeito de revitalizaçon variæn. Solo nos postreiros tiempos, estima-se tener sido extinctæs mas de 2000 lhinguæs. La ONU estima que mas de l cinqüenta por ciento los idiomas que se fhalæn wœy tienen mènos de 10.000 fhalantes & q'un quartu d’ente elhos tien mènos de 1.000 fhalantes & que, a mènos haber sfhuœrços cun intençon caltenelos, nos pròximos cien anhos la mayorìa d’elhos serà extincta. Essæs cifræs son freqüentemente citadæs cumo razones polæs que la revitalizaçon de la fhala ye necessaria por preserva' la diversidà linguìstica. La cultura & la identidà tamien son da vezo citadæs cumo razones de revitalizaçon de l idioma, quando un idioma s'apercibe cumo un "thesouru cultural" ùnicu. Cun freqüencia, una communidà ve la lhingua cumo una parte ùnica de la suæ cultura, connectando-la cun la ancestrìa ou cun la tierra, eguando una parte essencial de la suæ figura & historia.

La revitalizaçon linguìstica tamien anda intimamente vinculada al campu linguìsticu de la documentaçon linguìstica. N essi campu, los linguistas tenten crear memoriæs completæs de grammàtica, de vocabulario & de recursos linguìsticos d'un idioma. Esta pràctica ye a lhevar a mũîthos a una mayor preoccupaçon pola revitalizaçon d'una lhingua specìfica pœl sou studio. Pœr outra parte, la xheira de documentaçon piensa-se mũîthæs vezes cun fines de revitalizaçon.

Los quatro stadios del compromisso linguìstico

Saludable/fhuœrte: xhente de tolæs stayæs etariæs gasta la lhingua n situaçones stremadæs.

Decadencia/inferma: fhalada pola xhente mas vieyo; non utilizada da fheitho por xhente mas moço.

Moribunda/morriendo: solo delhos de fhalantes (non nenhos) remanecen; nun se usa mas ya pola recielha cumo lhingua materna.

Extincta: nun se fhala mas ya ou ya nun se fhala potencialmente.

Theorìa

Una de læs etapæs preliminares mas importantes na revitalizaçon / recuperaçon la fhala implica stablice'l stadio n q'una determinada lhingua se "mangou". Esso adiuda a læs partes implicadæs a dar cun la meyor maneira de sofhitar ou arreactiva’l idioma.

Tàcticæs de reversion de la substituçon linguìstica

Existen mũîthæs theorìes ou modellos differentes que traten de traçar un schema de revitalizaçon de la fhala. Una d'elhæs forneç-la l cèlebre linguista Joshua Fishman. El paradigma de Fishman arreviviendo lhinguæs minaçadæs (ou adormecidæs), ou tornando-les sustentables, consiste n un processu d’oîtho etapæs. Los sfhuœrços han concentrase næs etapæs iniciales de restauraçon ta consolidalæs primeiro d’aportar a etapæs posteriores. Læs oîtho etapæs son:

1. Acquisiçon de la lhingua por adultos, que fhaen d’apprehendizes de la lhingua (incamienta-se u la mayorìa los restantes fhalantes la lhingua son per mayores & u se dixebræn socialmente d’outros fhalantes de la lhingua).
2. Crear una poblaçon socialmente integrada de fhalantes activos (ou usuarios) de la lhingua (n esta phase val normalmente mas concentrase principalmente na lhingua fhalada, mas que na lhingua scripta).
3. In sitios unde houbier una cifra razonable xhente habitualmente usando la lhingua, incentiva’l usu informal de la fhala ente la xhente de todolos collectivos de stayæs etaræs differentes & nel sen de læs familiæs & fhazer spoyeta’l sou usu diariu, eguando instituçones de sextaferiau local -- vezeiría, næs que la lhingua s'incentive, defenda ou ampare (& n ciertos contextos, polo mènos) usando-la exclusivamente. In fhasteiræs u la competencia oral na lhingua ya s'algamare n tolæs stayæs etariæs, spoyeta’ l alphabetizaçon na fhala, solo que d'una fhorma que nun dependa de l assistencia (ou bøna fe) del systema educacional statal.
4. U l gubierno lo auctorizare, & u læs cifræs lo xhustificare, promove’l usu l idioma na educaçon statal compulsatoria.
5. U læs etapæs anteriores se cuttieren & se consolidaren, incentiva’l usu la fhala nel local trabayu (àmbitu de trabayos mas baxos).
6. U læs etapæs anteriores se cutieren & se consolidaren, incentiva’l usu la lhingua nos locales de servicios gubernamentales & de los multimedia.
7. U læs etapæs anteriores se cutieren & se consolidaren, incentiva’l usu la lhingua na educaçon superior, gubierno, &c.

Esti paradigma de reavivamiento linguìstico destina-se a impobina’ los puxos ende u fhueren mas efficazes & por consequencia evita’l sperdicio fhuœrçæs cun la intençon de cuti’ læs etapæs finales de recuperaçon, quando læs etapæs iniciales nun s'algamaren. Por casu, ye probablemente un sperdicio fhazer campaña pol usu d'un idioma na television ou nos servicios gubernamentales si dala familia nun suœl utiliza’l idioma.

Pœr outra parte, Tasaku Tsunoda describe una riestra differentes téchnicæs ou mèthodos que los fhalantes puœden usar p'arrevitalizar una fhala, incluyendo tèchnicæs q'arreviven lhinguæs extinctæs & sofhitæn læs mas ruinæs. Læs tèchnicæs de q'elhi fhai elenchu anden da vezo torgadæs pol rixhu real de la fhala.

Elhi affirma que l mèthodu d’immersion nun ye possible usalu p'arrevitalizar un idioma extinctu ou moribundu. Contrastando, el mèthodu d’apprehendiz -- mentor in transmission individual pola proficiencia linguìstica ye a usase cun idiomas moribundos. Varios outros mèthodos de revitalizaçon, incluyendo aquelhos que dependen de l Saber tèchnicu, cumo gravaçones ou audiovisuales, ye possible usalos n idiomas cun qualquier grau de viabilidà.

Factores de successu na revitalizaçon linguìstica

David Crystal, nel sou lhibru Language Death, postula que la revitalizaçon linguìstica ye mas probable ser exitosa si los sos fhalantes

• promuœven el reconhocemiento la lhingua dientro la communidà dominante;
• augmentæn la suæ riqueza & renta;
• fhaen rescampla’l sou Poder lìcitu a los wœyos de la communidà dominante;
• tienen una fhuœrte presencia nel systema educacional;
• son quien a scribi’ la fhala;
• son quien a usar tèchnicæs electrònicæs;

Restablicemiento linguìstico

Ghil'ad Zuckermann propon el "Restablicemiento linguìstico" cumo nuœva disciplina & paradigma linguìsticu.

Zuckermann indica que

la linguìstica de restablicemiento camuda l campu la linguìstica històrica, debilitando, por exemplo, el o de los àrboles de stirpes linguìsticæs, implicando q'una lhingua mal tien un progënitor a penæs.

A comuña cun Zuckermann,

el restablicemiento linguìstico combina studios scientìficos d’acquisiçon de lhingua nativa & didàctica de lhinguæs allochthones. Finalmente, la recuperaçon la fhala ye l casu mas extremu de didàctica de segundu idioma. Restablicemiento complementa l area stablicida de linguìstica documental, que recopila læs lhinguæs minaçadæs primeiro de quedar elhæs dormientes.

Existen discordanciæs na staya la revitalizaçon la lhingua pol nivel ta unde l renacemiento se tenga de concentrar por caltene’ la fhala tradicional, deixando sitiu a la simplificaçon ou al imprèstamo extensivo de la lhingua mayoritaria.

Compromisso

Zuckermann reconhoç la presencia de "peculiaridahes & idiossincraciæs locales", non obstante indica que

existen restricçones linguìstcæs applicables a todælæs tentativæs de renacemiento. Dominalæs adiudarìa a los revivalistas & a los lìderes autochthones a trabayar mas efficientemente. Por exemplo, ye mas fácile resucitar vozæs bàsicæs & declinaçones verbales que sones & collocaçon pallabræs. Los revivalistas han ser realistas & deixase de consignæs murniæs & contraproducentes cumo -- dean-mos l authenticidà ou dean-mos la muœrte!

Nancy Dorian ãpuntou que talantes conservadores in relaçon a imprèstamos & cambios grammaticales mũîthæs vezes difficultæn los puxos de læs lhinguæs minaçadæs (cumo cul Tiwi n Australia) & q'una division podriæ existir ente revitalizadores cun educaçon & interes na historicidà, & outros fhalantes cun interes nel idioma cumo localmente authènticu (cumo a vuœltæs occurriera cul irlandes). Ha hi los q'argumentaran que l compromisso structural podiæ, de facto, augmenta’ læs perspectivæs de sobrevivencia, cumo seriæ l casu l angles nel periodu postnormandu.

Tradicionalismo

Outros linguistas argumentaræn que, quando la revitalizaçon la lhingua s’impresta de l idioma mayoritariu, resulta que ye una nuœva lhingua, talvez un crioulho ou pidgin. Por exemplo, la existencia l "neohawaiiano" cumo una lhingua stremada de l "hawaiiano tradicional" propunxo-se pola fhuœrte influencia l angles in todolos aspeitos de la lhingua hawaiiana revivida. Elho tamien se propunxo pa l irlandes, cun una division accentuada ente l "irlandes urbano" cumo se fhala polos fhalantes d’irlandes cumo segunda lhingua & l irlandes tradicional tal cumo se fhala qua primer lhingua næs fhasteiræs de l Gaeltacht. Béarra affirmou:

... [segir] la sintaxis & læs convençones idiomàticæs del angles, [diriæ star] produziendo lo q'equival a pouco mas q'angles que s’inxhareta na lhingua irlandesa.

Cun relaçon a la d’aquelha moribunda, lhingua manx, el studiosu T. F. O'Rahilly declarou:

Quando una lhingua s’intrega a un idioma exterior, & quando todolos sos fhalantes se tornen bilingues, la penalizaçon ye la muœrte.

Neil McRae reconhocîu que los usos del gaèlico scoces s’andæn tornando cada vez mas tokenìsticos & l idioma nativu gaèlicu anda perdiendo-se n favor de tèrminos artificiales que s’eguæn polos fhalantes de gaèlico cumo segunda lhingua.

Exemplos specìficos

El renacemiento total d’una lhingua muœrta (nel sen de nun tener fhalantes nativos) n una communidà autosustentable de varios milhones fhalantes cumo primeira lhingua mal acontecîu una vez, nel casu la lhingua hebraica, hagora idioma nacional d’ Israel. N esti casu, houbo un conglomerau ùnicu de characterìsticæs històricæs & culturales que 

facilitarun el reavivamiento (ver renacemiento l idioma hebraicu).

Cun un disindolrque que se y relaciona, lhinguæs litterariæs sin fhalantes nativos gozarun de gran valor & utilidà pràctica cumo lhinguæs francæs, contando da vezo milhones de fhalantes fluyentes a l in par. In mũîthos d'essos casos, un Declinar nel usu la fhala litteraria, delhæs vezes precipitau, posteriormente s'accompañou por una fhuœrte renovaçon. Esso aportou, por exemplo, a l renacemiento l lhatino clàssico na Renacença & nel renacemiento l sànscrito nos primeiros sieglos dC. Un phenòmeno anàlogu nos àmbitos contemporaneos de lhingua àrabe & cul usu expandidu de la lhingua clàssica litteraria (Àrabe Moderno Padron, una fhorma l àrabe clàssico l sieglo ses dC). Elho s'apprehende a todolos fhalantes instruyidos & s’usa n transmissiones de radio, discussiones formales, &c.

Pa de tras, læs lhinguæs litterariæs tienen txubido delhæs vezes a l nivel de torna-se primeiræs lhinguæs de comuñæs linguìsticæs abondo vastæs. Un casu ye l italiano patron, que se formou cumo una fhala litteraria derivada de la fhalielha de la Firenze l sieglo XIII, specialmente quando usada por importantes scriptores fiorentinos cumo Dante, Petrarca & Boccaccio. Essa fhala existîu varios sieglos principalmente de vehìculu litterariu, cun poucos fhalantes nativos; mesmo n 1861, a læs vièsperæs de la unificaçon italiana, la lhingua mal contaba cun 500.000 fhalantes, mũîthos non nativos, d'una poblaçon total de cerca 22 milhones. El successu subseqüente la lhingua fhoi por disinvolvemiento consciente, u los fhalantes de qualquiera læs numerosæs lhinguæs italianæs apprehendierun l italiano patron cumo segunda lhingua, posteriormente transmittiendo-lo a læs familiæs, que lo apprehendierun cumo primer idioma. Ye nidio q'esso vieno arrecostinæs de læs lhinguæs italianæs locales, de læs que læs mas andæn hagora minaçadæs. L èxitu appreciou-se n circumstanciæs similares pol alto-alleman, tscheco-padron, hispañol-castelhano & outros idiomas.

Asia

La lhingua ainù l puœblru autochthone ainù del norte Xhapon sta inguanho moribunda, sì q'ansì puxos anden presentes por arrevivila. Una pesquisa de 2006 nel Hokkaido ainù indicou que mal un 4,6% de los ainùs que s'intervistarun fhueræn quien a tscharrar ou "fhalar un pouco" ainù. El 2001, l ainù nun s’apprehendiæ n dala schuœla primaria ou secundaria n Xhapon, cun todo offreciæ-se n varios centros d’idiomas & universidahes de Hokkaido, ansì cumo na Universidà Chiba n Tokio.

Na Tschina, la lhingua mantsù ye una de læs lhinguæs mas minaçadæs, cun fhalantes solo n très pequenhæs zonæs remanecientes de Mantsuria. Delhos enthusiastas andæn trabayando por arrevivi’ la fhala los sos ancestros gastando diccionarios & lhibros de textu disponibles, & quanto si mas vjsitæs occasionales a l condau autònomu Qapqal Xibe n Xinjiang, u la lhingua Xibe relacionada indagora ye fhalada nativamente.

Næs Philipinæs, una variante l hispañol basada principalmente n hispañol mexicano fhoi la lhingua franca del paìs de magar la colonizaçon hispañola n 1565 & fhoi lhingua official cabo l pilipino (una forma padronizada de lhingua tagalog) & l angles ta 1987, lhœw de ratificar una nuœva constituçon, s'arredisseñariæ cumo lhingua voluntaria. Cumo conseqüencia de la exclusion cumo lhingua official & anhos de dexebra a nivel official pœr & tres la colonizaçon americana, l usu la lhingua hispañola ente la poblaçon commun diminuîu drasticamente & tornou-se moribunda, cun los fhalantes nativos restantes principalmente per vieyos. Ente tanto, anda habiendo un renacemiento sele pola promoçon de l gubierno anterior so l administraçon de la expresidenta Gloria Macapagal-Arroyo. Mas notablemente, la Resoluçon nº 2006-028 arrestablicîu l hispañol cumo disciplina oblrigatoria n schuœlæs secundariæs & universidahes. Los effeitos fhuerun immediatos, ya que la geta de falantes hispañol nel mundo l trabayu augmentou de magar 2008. A partir de 2010, l Institutu Cervantes de Manila relatou la cifra hispanophones philipinos cun conhocemiento nativo ou non nativo pœl camin de los très milhones (incluyendo aquelhos que fhalen crioulho chavacano). Alhende los puxos del gubierno, l hispañol tamien vîu renace’l interes por multimedias graciæs a la importaçon telenovelæs & mùsica de læs Amèricæs. L hebraico, outrora n gran parte lhingua de cultu, arrestablicîu-se cumo mediu communicaçon quotidianu polos hebreos que migrarun pa l que ye awœy el stau d’Israel & los territorios palestinos cominçando l sieglo XIX: ye l exemplo mas famoso & exitoso de revitalizaçon d’una lhingua.

Australia & Nuœva Zelanda

La colonizaçon europea d’Australia & l conseqüente mal suffridu polæs communidahes autochthones tuvierun un effeitu catastròphicu sobre læs lhinguæs autochthones nel sudeste & sur de l paìs, deixando-læs in sin fhalantes nativos vivos tradicionales. Variæs communidahes autochthones in Victoria & n outros lhogares tratæn d’arrevivir essæs lhinguæs. El trabayu ye typicamente impobinau por un collectivu xhente mayor & outræs personæs cun conhocemiento, cun los trabayadores de la communidà a fhaze’ la mayor parte de la pesquisa & de la instrucçon. Elhos analyzæn los datos, disinvuœlven systemas d’orthographìa & vocabulario & preparæn recursos. Læs decisiones son tomadæs a comuña. Delhæs comuñæs usæn linguistas & tamien existen linguistas que trabayæn de fhorma independiente.

Un casu de los meyores de relativu èxitu na revitalizaçon la fhala ye l casu l Maori, tamien conhocido cumo te reo Maori. Ye la lhingua ancestral del puœblru autochthone Maori de Nuœva Zelanda, un vehìculu de narrativa n prosa, poesìa cantada & recital d’ancestrìa. La historia l puœblru maori apprehende-se n te reo Maori n casæs de studio sagradæs pœr transmission oral. Quanto si mas spuœis de tornase te reo Maori una lhingua scripta, tien-se la tradiçon oral preservada.

N intamando la colonizaçon europea, mũîthæs lheys promulgarun-se promoviendo l usu l angles in cuœntæs de te reo Maori ente los puœblros autochthones. La Lhey d’Ordinamiento la Educaçon de 1847 ordinou la instrucçon scholar n angles & stablicîu internahos accelerando ansì l assimilaçon la xhente moço maori na cultura europea. L Actu de Schuœla Nativa de 1858 prohibîu fhalar te reo Maori nes schuœlæs. Los professores coloniales tamien promovieræn l usu l angles nos lhares maoris, convinciendo a mũîthos paîs que los sos fhiyos nun dibæn ser quien a trabayar sin fhalar angles.

Pœla dècada de 1970, un cuœlmu moços maoris, que se tyamou Nga Tamatoa, fhixzo campaña cun èxitu pa q'a los maoris se yos apprehendier næs schuœlæs. A parte, Kohanga Reo, preschuœlæs d’idioma maori, tyamadæs niales de lhinguæs, fundariæn-se. L èmphasis staba n apprehender a la recielha la fhala siendo indagora nenhos, una tàctica per efficaz apprehendiendo idiomas. La Comission de Lhingua Maori formou-se n 1987, lhevando a una riestra reformæs nacionales destinadæs a arrevitalizar te reo Maori. Incluyen programmas multimedia de transmission in te reo Maori, programmas universitarios de graduaçon d’administraçon in te reo Maori & una selmana annual de lhingua maori. Cada iwi, ou tribu, creou un programma de planes d’idiomas attendiendo læs suæs circumstanciæs specìficæs. Essos sfhuœrços resultarun n un spoxige constante de nenhos apprehendiendo te reo Maori næs schuœlæs de magar 1996, creando una quantidà significativa fhalantes fluyentes & tornando l maori proeminente & ùtile no quotidiano de la xhente. El programma fhoi tan  per exitosu que programmas semeyantes se basariæn n elhi. Vèi la renacença la lhingua maori.

Europa

N Europa, nel sieglo XIX & nel intamu l sieglo XX, l usu de lhinguæs locales & apprehendidæs diminuyîu conforme los gubiernos centrales de differentes paises imponìen la suâ lhingua vernacular cumo padron in toda educaçon & usu official (essi yera l casu l Reyno-Unido, Francia, Hispaña, Italia & Grecia &, in cierta medida, n Alemania & n Austria-Hungrìa).

Næs ùltimæs dècadæs, el nacionalismo local & los movemientos de dreithos humanos formarun un patron de polìtica mas multicultural nos stahos europeos; la condemna aguda de læs pràcticæs anteriores de suppression de lhinguæs locales expressou-se nel usu tèrminos cumo "linguicidio". Læs campañæs alçaræn los perfiles de læs lhinguæs locales de fhorma tala que, in delhos territorios europeos, læs lhinguæs locales acquerieræn el statuto de lhinguæs officiales, cabo la lhingua nacional. L acçon de l Conseyo d’Europa n esti dominio (ver Carta Europea pa læs lhinguæs Locales ou Minoritariæs) contrasta cul fheithu de la Union Europeia tener concedido statuto official a una cifra restricta lhinguæs officiales (ver lhinguæs de la Union Europea). Inguanho, læs tentativæs officiales por arrevitaliza’ læs lhinguæs minaçadæs, cumo la promoçon de l gales, de l galhego, de l basco & de l catalan nos sous respectivos territorios nativos, tuvierun diversos niveles d'èxitu.

Irlandes

Una de læs tentativæs europeæs mas conhocidæs de revitalizaçon d’una lhingua ye la de la lhingua irlandesa. In quanto l angles ye dominante na mayor parte d’Irlanda, l irlandes, una lhingua celta, indagora se fhala n ciertæs areæs tyamadæs Gaeltachtaí, solo q'anda n seria decadencia. Los reptos a los que houbo incarase la lhingua nos postreiros sieglos incluyerun la exclusion fhuœra de dominios importantes, la diffamaçon social, la muœrte ou la emigraçon de mũîthos fhalantes d’irlandes de la de la fhame irlandesa na dècada de 1840 & la emigraçon continuada de magar aquelha. Los puxos revitalizadores de l irlandes andabæn siendo fheithos, ente tanto, de magar mediando l sieglo XIX, & associabæn-se a un anhelu d’independencia polìtica irlandesa. La revitalizaçon a l in par de la lhingua irlandesa conlhevou principalmente l Apprehender irlandes cumo lhingua oblrigatoria næs principales schuœlæs de lhingua anglesa. Sì q'ansì la incapacidà d’apprehendelo de maneira efficaz & captivante significa (cumo observa l linguista Andrew Carnie) nun acqueri’ los alumnos la fluyencia necessaria qua viabilidà duradeira de la lhingua, & esso lheva a la repunancia & a l resentimiento. Carnie tamien observou la falta medios audiovisuales n irlandes (2006), magar esso ya nun ser ya mas el casu.

La decadencia l Gaeltachtaí & l fracassu la revitalizaçon impobinada pol gubierno combatierun-se cun movemientos de reavivamiento urbanos. Basa-se esto lhargamente n un systema scholar independiente que se sofhita pola communidà, que se conhoç communmente cumo Gaelscoileanna. Essæs schuœlæs apprehenden inteiramente n irlandes & la suæ cifra anda spoxigando, cun mas de trenta d’essæs schœlæs solo n Dublin. Son elemento importante na creaçon d'una rede fhalantes urbanos irlandeses (conhocidos cumo Gaeilgeoirí), que tienden a ser moços, cun òptima educaçon & de classe media. Hagora ye probable q'essi collectivu ya acquerier massa crìtica, un fheithu que se ve na expansion de medias na lhingua irlandesa. La television na lhingua irlandesa gozou d'un èxitu special. Argumentou-se q'elhos tienden a tener meyor educaçon que los monolingues fhalantes d’angles & gozæn de status social mas altu. Arrepresentæn la transiçon l irlandes a un mundo urbano moderno, cun un creciente augmento l respeitu.

Gaèlico scoces

Ha hi tamien tentativæs actuales por arrevivi’ la lhingua relacionada del gaèlico scoces, que se supprimîu spuœis de la formaçon del Reyno-Unido, & introu n decadencia inda mas polæs Clearances de læs Highlands. Inguanho, el gaèlico mal se fhala ampliamente næs Isllæs Occidentales & ayures in zonæs sparcìes pœlæs Highlands & Isllæs. La decadencia fhalantes gaèlico proficientes diminuyîu, & ente tanto, el centro poblacional passou a fhalantes L2 de zonæs urbanæs, particularmente n Glasgow.

Manx

Outru idioma celta, manx, perdîu l sou postrer fhalante nativu n 1974 declarando-se extinctu pola UNESCO n 2009, sí q'ansí nunca diminuyîu da fheitho l sou usu. La lhingua ye hagora apprehendida nes schuœlæs primariæs & secundariæs, incluyendo læs Bunscoill Ghaelgagh, usa-se n daquè eventos pùblicos & fhala-se cumo segunda lhingua por approximadamente 1.800 personæs. Los puxos de revitalizaçon incluyen programmas de radio n manx & medias sociales & recursos na rede. El gubierno manx tamien s’involucrou nel sfhuœrçu creando organizaçones cumo la Manx Heritage Foundation (tamien conhocida cumo Culture Vannin) & la posiçon del Manx Language Officer. El gubierno lhançou una tàctica official pa la lhingua Manx de 2017 a 2021.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=-286xpqtC7M&w=854&h=480]

Còrnico

Tienen-se habidæs variæs tentativæs d'arrevivi’ la lhingua de Cornwall, tanto privadamente cumo delhæs so la Comuña dela lhingua Còrnica. Daquè de læs actividahes incluyen la traducçon scripturæs christianæs, una guilda bardos & la promoçon de la litteratura còrnica n còrnico moderno, incluyendo romances (novelæs) & poesìa.

Amèrica l Norte

Nos postreiros anhos, una cifra creciente tribus nativæs americanæs vienen tratando d'arrevitaliza’ læs suæs expressiones. Por exemplo, existe un applicativu Apple iPhone / iPod pa la fhala Halq'emeylen de l territorio l Gran Vancouver nel Canadà. Tamien, ha hi applicativos (incluyendo phrases, elenchos de pallabræs & diccionarios) in mũîthos idiomas nativos, cumo Cree, Cherokee ou Chickasaw, ta l Lakota, Ojibway ou Oneida, Massachusett, Navajo & Gwych'in.

Wampanoag, una lhingua fhalada pol puœblro l mesmu nome n Massachusetts, passou per un proyectu revitalizaçon que s'afhalou por Jessie Little Don Baird. El proyectu vîu recielha fhalando fluyentemente la lhingua la primer vegada n mas de 100 anhos. De la mesma maneira, ha hi inguanho tentativæs de revitalizaçon la lhingua Chochenyo n California, que s’extingîu.

Amèrica l Sur

Kichwa ye la variante la lhingua quetsua fhalada n Equador & ye una de læs lhinguæs autochthones mas fhaladæs n Amèrica del Sur. Magar elho, el kichwa ye una lhingua minaçada, principalmente por causa la expansion l hispañol per Amèrica l Sur. Una communidà fhalantes de Kichwa, Lagunas, fhoi una de læs primeiræs comuñæs autochthones que camudou a l idioma hispañol. Segun King, esso fhoi pol spoxige l commercio & los negocios cun una gran vilha de lhingua hispañola de læs proximidahes. La xhente de Lagunas affirma que nun fhoi por fines d’assimilaçon cultural, ya que valoriza altamente la suæ identidà cultural. Ente tanto, una vegada q'essi contactu se fhixzo, la fhala de l puœblro Lagunas camudou pente todælæs edahes de los fhalantes de Kichwa a l bilinguismo hispanyol q'hagora ye essencialmente monolinguismo hispañol. Los sentimientos la xhente Lagunas presentæn una dichotomìa cul usu la lhingua, visto que la mayorìa los miembros de Lagunas fhala exclusivamente hispañol & mal conhoç delhæs de pallabræs in Kichwa.

Læs perspectivæs de revitalizaçon la lhingua Kichwa nun son promissoriæs, puœis los paîs dependen de la scholaridà cun essi fin, que nun ye ansì d'efficaz cumo la exposiçon continua a la lhingua n lhar. La educaçon na communidà de Lagunas, magar tener un focu consciente na educaçon l Kichwa, consiste principalmente n interacçon passiva, lleyida & scripta n Kichwa. A parte de los sfhuœrços de base, læs organizaçones de revitalizaçon la lhingua nacional, cumo la CONAIE, concentræn l attençon in nenhos autochtones que nun fhalæn hispañol, q'arrepresentæn una gran minorìa nel paìs. Outra iniciativa nacional, el Proyectu d’Educaçon Intercultural Bilingue (PEBI), fhoi inefficaz na revitalizaçon la lhingua por tenese dado la instrucçon in kichwa & l hispañol tenese apprehendido cumo segunda lhingua por nenhos que yeræn quasj q'exclusivamente monolingues hispanos. Magar avultar delhæs tèchnicæs inefficazes, Kendall A. King offreç varios ãpuntes:

1. Exposiçon & acquisiçon la fhala de pequenhos.
2. Tèchnicæs d’immersion extrema.
3. Mùltiples & diversos puxos por tyigar tamien a los adultos.
4. Flexibilidà & cordinaçon, planificaçon & implementaçon.
5. Orientando-se directamente a differentes variantes de fhala.
6. Planificadores emphatizando que la revitalizaçon la fhala ye un processu al que y vaga mũîtho.
7. Implicando la mayor quantìa xhente possible.
8. Paîs usando l idioma cun fhiyos.
9. Planificadores & defensores abordando l problema per todolos requeixos.

Conseyos specìficos incluyen transmittir una percepçon elevada de la lhingua næs schuœlæs, concentrando-se nos sfhuœrços de base tanto na schuœla cumo n casa, & calteniendo l attençon nacional & local.

Criticismo

John McWhorter argumentou que los programmas arreviviendo lhinguæs autochthones quasj que nunca van ser abondo efficazes polæs difficultahes pràcticæs que se y derivæn. Elhi tamien argumenta que la muœrte d'una lhingua nun significa necessariamente la muœrte d'una cultura. La expression autochtone indagora ye possible mesmo quando la lhingua primitiva sumîu, cumo aconteç cun los grupos nativos americanos & cumo evidencia la fortaleza la cultura negra americana nos Stados-Unidos, ente la xhente que fhala non yorubà, ma angles. Tamien argumenta que la muœrte la lhingua ye, ironicamente, una pruœba que puœblros, que t'aquelha se stremabæn, migræn & s'arreparten ente elhos el spacio:

Caltener lhinguæs distinctæs pente los stratos etarios mal se dà a penæs mediando un autoisolamiento excepcionalmente tenaz - cumo nos Amish — ou mediando una segregaçon brutal.

Kenan Malik tamien argumentou que ye "irracional querer preservar todælæs lhinguæs de la tierra, visto que la muœrte la fhala ye natural & n mũîthos casos inevitable, mesmamente interviniendo. Elhi sofhita que la muœrte la fhala fhai meyor la communicaçon, garantizando fhalar mas xhente la mesma fhala. Esso podriæ beneficia’ læs economìæs & reduzi’ los conflictos. Outros ãpuntaran que semeyançæs na lhingua & na cultura nun tienen impedido gerræs civiles brutales.

La protecçon læs lhinguæs minoritariæs contra la extincçon mũîthæs vezes nun ye una preoccupaçon de los fhalantes de la lhingua dominante. Mũîthæs vegadæs, ha hi preconceitos & scurribanda deliberada de lhinguæs minoritariæs, a fin d’apropriase l capital cultural & econòmicu de læs classes minoritariæs. Outræs vezes, los gubiernos consideræn el costu de los programmas revitalizaçon & la creaçon materiales linguisticamente diversos enforma grande de mas cumo pa los poder assumir.

Vèi tamien

• Lhinguæs minaçadæs d’extincçon
• Planificaçon & Polìtica linguìsticos
• Purismo linguístico
• Lhingua minoritaria
• Idioma Local
• Proyectu Rosetta
• Lhingua sagrada
• Lhingua autochthone

Lhistes

• Lhista reguladores de lhingua

Lleituræs addicionales

• Grenoble, L. A. and Whaley, L. J. (1998). Endangered Languages: Language Loss and Community Response. Cambridge University Press. (ISBN 0-521-59712-9)
• Nettle, D. and Romaine, S. (2000). Vanishing Voices. Oxford University Press. (ISBN 0-19-515246-8)
• Reyhner, J. (ed.) (1999). Revitalizing indigenous languages. Flagstaff, AZ: Northern Arizona University, Center for Excellence in Education. (ISBN 0-9670554-0-7)

Vìnculos externos

• Podcast on the Indigenous Languages Revitalization Movement, 22 min.
• «RPM YouTube Playlist – "Revitalization"». RPM.fm

Organizaçones

• Enduring Voices Project, National Geographic
• Living Tongues Institute for Endangered Languages
• Hans Rausing Endangered Languages Project
• Google Endangered Languages Project
• Fourth International 3L Summer School
• Resource Network for Linguistic Diversity
• World Oral Literature Project, Voices of Vanishing Worlds

Stados-Unidos

• Documenting Endangered Languages]1, National Science Foundation
• Society to Advance Indigenous Vernaculars of the United States, (Savius.org)
• Programs Concerned with Alaska Native Language (ANL) Revitalization
• «The Young Ancestors, Camino Verite Films»
• «Language 911: un helps rescue fading indigenous voices»

California

• Advocates for Indigenous California Language Survival
• Indigenous Language Institute
• Live Your Language Alliance (LYLA) "It is the desire of the Live Your Language Alliance to hear and speak the traditional languages of the Tolowa, Karuk, Yurok, Hupa, Tsnungwe, Wiyot, Mattole, and Wailaki."
• «Language preservation helps American Indian students stick with college» (PDF)

Tèchnica

• Recording your elder/Native speaker, conseyos pràcticos de gravaçon vocal que se destinæn a los non professionales
• Learning indigenous languages on Nintendo
• Texting endangered languages
• First Nations endangered languages chat applications
• DOBES Documentation of Endangered Languages

Technologïæs

• Where Are Your Keys
• Lost Words - The Documentary, sobre la didàctica accelerada de segunda lhingua l Doutor Stephen Greymorning
• https://www.nsf.gov/funding/pgm_summ.jsp?pims_id=12816&org=BCS
• Kawaiisu Language and Cultural Center training
• Pointers on How to Learn Your Language (arroldar pa l vìnculu na tyana)
• Do-it-yourself grammar and reading in your language, Breath of Life 2010 presentations
• Language Hunters

Ida Gerhardt

Ida Gardina Margaretha Gerhardt (Gorinchem, 11 mayo 1905 – Warnsveld, 15 agosto 1997) fhoi una poeta holandesa & classicista. Tien tamien litteratura traduzida de l lhatino & l hebraico, incluyendo la traducçon de los Psalmos a partir de 1972, que très anhos mas tarde diba ser tamien incluida nel Willibrordvertaling

Vida & trabayu

Mocidà

El paî & la maî de Ida Gerhardt fhuerun Dirk Reinier Gerhardt (1871) & Grietje Blankevoort (1873), que casarun el 1898. Los sos fhiyos fhuerun Truus (1899-1960), Everardus, que mal vivîu a penæs un dìæ, Ida & Mia (1918-1988). La familia martsou n 1904 d’Alkmaar pa Gorinchen de puœis de Dirk Gerhardt atopar un trabayu cumo director d'una schuœla tèchnica. Læs ermanæs andabæn anxiosæs por apprehender. Elho nun yera de l apetencia de la maî, cun quien Ida tenìa una ruina relaçon.

El 1916 frequentou tamien, contra læs aspiraçones de la maî, l Erasmiaans Gymnasium, u dariæ classes cul poeta J. H. Leopold, que a Ida y inspirariæ l amor pola litteratura clàssica, & tamien pola philosophìa & poesìa, & u tamien dariæ cun la que diba se' la suæ moça mas tarde, Marie van der Zeyde.

Lhingues clàssiques

De puœis d'Ida fhaer, el 1924, el sou examen final de la secundaria, studiariæ lhinguæs clàssicæs in Leiden. La maî andaba d’aquelha mentalmente amalecida & houbo dir ingressase n una instituçon por elho. D'esti decisivu eventu, Gerhardt scribirà mas tarde l poema De Mantel. Nun y vagou mũîtho a Ida martsar de la que fhueræ la casa de sou. Houbo dir mas tarde a Utrecht por classes na facultà & nun la sofhitariæn mas intos ya financieiramente nel futuro. Un puntu positivu fhoi conhocer ende a Marie van der Zeyde, q'hi andaba studiando litteratura hollandesa. Gerhardt deixou wœyar a Van der Zeyde un de los sous primeiros versos

El 1933, superou Gerhardt el sou examen doutoral, sì q’ansì nun habiæ trabayu n tiempos de crisis. Fhincou parada & probe. El 1934, fhoi da nuœvo admittida na casa los sos paî & maî. El mesmu anhu, la maî morrîu. El 1935, cominçariæ Gerhardt da serio a scribir poemas. La ermana Truus Gerhardt tornaræ-se tamien scriptora & publicariæ d'aquelha la primer collecçon: De engel met de zonnewijzer (L angël cul chronògrapho de Sol). Un anhu de puœis, apaheceriæ l primer poema de Gerhardt Kinderspel (Xhuœw de nenhos) na fhuœya noticiæs Tijd en Taak (Tiempu & Lhabor), u Marie van der Zeyde tamien trabayaba. Eventualmente, incontrariæ trabayu nel Stedelijk Gymnasiun de Groningen.

Una crìtica negativa de Marie van der Zeyde na segunda collecçon de Truus, Laagland (Tierra Baxa) (1937), lhevou a una disaveniença ente Gerhardt & Truus. Ente tanto, Ida traduziriæ l psalmu n lhatin De Rerun Natura de Lucrectius, que fhairiæ parte n 1942 de la suæ promoçon.

El 1940, Gerhardt dîou cun trabayu nel liceu l conceyu Kampen, u se compromitteriæ mũîtho. Ende tamien disinvolveriæ l sou amor polos panoramas ricos n awa (lhamargæs, vàrzenæs) que nos poemas serøndos elha diriæ expressar.

Poeta

El primer lhibru d’Ida Gerhardt — la collecçon Kosmos  — apahecîu l 9 mayo 1940, un dìæ primeiro de la deflagraçon de la Segunda Gerra Mundial. La occupaçon inspirou un de los mas famosos poemas, Het Carillon (El Carilhon) que n 1945 apahecîu na segunda collecçon: Het Veerhuis. Por elha recebîu l premiu Lucy B. en C.W. van der Hoogtprijs, solo que la familia d’Ida criticariæ-lo. Ente tanto scribieræ n Kampen très colleçones de poesìa & traduzîu Georgica de Vergilius.

El 1951, interessariæ d’Ida la suæ fhorma d’apprehender a la xhente, que teniæ disinvuœlto n Kampen cun intençon d'applicase tamien na Werkplaats Kindergemeenschap de Kees Boeke. Tyigariæ ende a afhalar un departamento de gyminasium. El 1953 morrîu l paî d’Ida.

El 1955 publicou-se la collecçon Het Levend Monogram (El Monogramma Vivu) que describe la relaçon de la Ida moça cun los paisanos sos:

(You — amiga l silencio, l animal & la planta,

cul pelo grisayo, scribì pola voluntà de sou,

los horrores de la miæ infancia

n esta travessìa pœl mundo sou...)

Ik –- vriend van stilte, dier en plant,

schreef naar zijn wil, met grijze haren,

de gruwelen van mijn kinderjaren

op deze doortocht naar zijn land ...

Traduçones de los Psalmos

Ida Gerhardt martschou n 1956 a Bilthoven por vivir cun la suæ amiga Marie van der Zeyde. La muœrte la ermana, Truus, el 1960, inspirou a Ida los poemas de la collecçon De Hovenier  (1961). Lhœw de declinar tamien la suæ salude, fhoi n 1963 excluida de l sou trabayu. Ente tanto, atopou una nuœva vocaçon: una traducçon de los Psalmos directamente de l hebraico de la Biblia a l hollandes. Apprehendieræ hebraico, el 1964, cun studios exitosos & cum laude, & trabayou cun Marie n una nuœva traducçon de los Psalmos. & Por alcontrar paz fhuerun Ida & Marie mũîthæs vezes bien de tiempu a Irlanda, u intamariæn el 1966 el sou proyectu. Marie nun queriæ da veræs stablicese n Irlanda, & por esso fhoi polo que læs amigæs se stabliceræn n un sitiu tranquillu, n Eefde. La traducçon de los Psalmos publicou-se n 1972.

Esta traducçon utilizou-se por ses mùsicos sacros de los Benedictinos, de læs ermanæs Benedictines & de los Cistercienses, que xhuntos nel Conseyo de Trabayu Intermonasterial pa l Cultu, andabæn a la geta d’una traducçon de los Psalmos por algamar una composiçon musical que podier ser digna succesora de los textos lhatinos. Essæs nuœvæs traducçones, in todolos modos griegos, publicariæn-se cumo Lhibru de Psalmos na Katholieke Bijbelstichting el 1975. Los 150 Psalmos cantæn-se todos cun ordinada regularidà næs oraçones diariæs de l choru næs abadìæs hollandesæs. Na collecçon cathòlica de mùsicæs pa l cultu incluyen-se outræs 67 traducçones d’estos Psalmos executadæs por varios compositores holandeses & belgas, mũîthos d'ente elhos fhaziæn parte l conseyo intermonasterial de trabayu pa l cultu. Tamien Gerhardt & Van der Zeyde participabæn da vezo.

Notoriedà

Gerhardt n Almen

Nos anhos setenta & oîthenta serà Ida Gerhardt cada vez mas conhœcida cumo auctora, parcialmente polos commentarios favorables de Kees Fens & outros. Ya na dècada de los sessenta l sou poema De Akelei (La Lhama), fhoi parte de compilaçones de lleitura na schuœla secundaria. Næs colleçones de poesia clàssica de Johan Polak læs colleçones d’Ida regularmente re-imprimieræn-se. El 1980, publicou la coletanea de poemas  la primer vegada; la ediçon concluyîu-se mas tarde & n 2014, apaheceriæ la re-impression trelzena.

El 1988, trabayou na pellìcula De Wording (La Redacçon) de Cherry Duyns, un presente que s'offrecîu a Beatrix d'Hollanda pol sou 50 anniversario. N elha, ye possible vela n "de wording" de l poema Langzaam opent zich het inzicht (Sele s’abre la introspecçon).

El 2005, el mùsicu eclesiàsticu Willian Bird, incluyîu dous de los sous poemas – "Zevenmaal on de aarde te gaan" (Siete vuœltes a la Tierra) & "Het andere land" (La outra tierra) – n una melodìa.

Mieke Koenen, classicista & professora de lhatino na universidà, publicou intamando 2014 una extremamente detalhada biographìa d'Ida Gerhardt, pola que, in xhuno 2015, recibîu l premio OIKOS. Koenen explica a partir d’archivos, inscripçones, cartæs, palestræs & poemas inèditos acabantes discobrir connexiones ente la obra litteraria de Gerhardt & la suæ vida.

Fin

N acabando los anhos oîthenta, cominçou la poeta a suffrir d’ataques de paranoya & retrocedîu mentalmente. Falhecîu n 1997, n una casa de repousu. Marie van der Zeyde ya morrieræ n 1990.

Significaçon de la suæ obra

Ida Gerhardt describe n poderosos tèrminos una bayura themas, cumo læs tensiones d'una infancia infeliz, la hypocrisìa, & l decline l agro hollandes. Tamien gasta figures stylìsticæs imprestadæs de los poetas & scriptores clàssicos. Yera una muyer de fe, cumo evidencia l sou trabayu, sì q'ansì crìtica a l in par cun la mente strẽitha de los ambientes calvinistas. Gerhardt remanecîu fiel a un stylu tradicional que, sì q'ansì, s'infhoutou n controlar & actualizar.

Reconhœcemiento pùblico

• 1945 · Lucy B. & C.W. van der Hoogtprijs por Het veerhuis

• 1956 · Poëzieprijs van de gemeente Amsterdan por Het levend monogram

• 1962 · Poëzieprijs van de gemeente Amsterdan por De hovenier

• 1967 · Marianne Philips-prijs por toda la obra

• 1968 · Martinus Nijhoffprijs pola traducçon de l lhatino de la Georgica de Vergilius

• 1970 · Culturele prijs van de gemeente Arnhen por tola obra

• 1971 · Poëzieprijs van de gemeente Amsterdan por De ravenveer

• 1979 · Prijs voor Meesterschap por toda la obra

• 1979 · P.C. Hooft-prijs por toda la obra

• Nel conceyo Zutphen na barriada Leesten una circumvalaçon cul sou nome, Ida Gerhardtsingel. La poeta na suæ abertura tyantou un árbole no que yera Warnsveld, u viviæ & tamien morreriæ.

• El 1998 n conceyo Zutphen el premio Ida Gerhardt Poëzieprijs, que se premia cada dous anhos.

• A l ser Ida Gerhardt a traher a la vilha de Kampen noticiæs de fhorma positiva, una piedra memorial collocou-se nel Oude Raadhuisplein de Kampen por iniciativa de l club de prensa de Kampen.

Bibliographìa

Obra

• 1940 · Kosmos

• 1945 · Het veerhuis

• 1947 · Buiten schot

• 1948 · Bij de jaarwende

• 1949 · Kwatrijnen in opdracht

• 1951 · Sonnetten van een leraar

• 1955 · Het levend monogram

• 1956 · De argelozen

• 1961 · De hovenier

• 1966 · De slechtvalk

• 1970 · De ravenveer

• 1971 · Twee uur: de klokken antwoordden elkaar

• 1971 ·Achter een woord verscholen (relatorio de l xhurì & discursos na presentaçon de l Premio Cultural d’Arnhem)

• 1974 · Vijf vuurstenen

• 1978 · Vroege verzen

• 1979 · Het sterreschip

• 1980 · Nu ik hier iets zeggen mag (presentaçones)

• 1980 · Verzamelde gedichten

• 1980 · Dolen en dromen

• 1983 · De zomen van het licht

• 1988 · De wording

• 1988 · De adelaarsvarens

• 1990 · Wijs de weg van de eeuwigheid mij (cun Marie van der Zeyde)

• 1996 · Hoefprent van Pegasus

• 1998 · Anamnèsis (notæs d'un discursu)

• 1999 · Verzamelde gedichten (très partes)

• 2001 · Zeven maal on de aarde te gaan

• 2001 · Brieven aan Céleste (cun Marie van der Zeyde)

• 2001 · Dolen en dromen (rediçon cun gravaçon de son)

• 2005 · Courage! - cartæs, ISBN 90-253-1753-7

Traducçones

• 1942 Lucretius: La naturaleza & læs suæs fhormæs, lhibru I & lhibru V (De rerum natura, dissertaçon)

• 1946 Lucretius: La naturaleza & læs suæs fhormæs, lhibru I & lhibru V (re-impression de la segunda parte de la dissertaçon de ponencia)

• 1949 · Vergilius: La Quinta (Georgica)

• 1972 · Psalmos (del hebraico traduzidos por Ida Gerhardt & Marie van der Zeyde)

Litteratura secundaria

• M. van den Berg en D. Idzinga, Trots en in zichzelf besloten: Ida Gerhardt. Afkomst en eerste deel van haar leven, Kampen: Ten Have 2005

• M. van den Berg et al., Een tocht door dit ingedijkt laagland. Holland draagt mijn sporen, Oosterbeek/Eefde: Kontrast/Ida Gerhardt Genootschap 2007

• F.A. Berkelmans, Stralende aanhef. Over Kosmos, de eerste bundel van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 1), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 1993

• F.A. Berkelmans, Aan het water. Over Het Veerhuis, de tweede bundel van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 2), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 1996

• F.A. Berkelmans, Dit ben ik. Over Uit de eerste hand, verzenselectie van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 3), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 1997

• F.A. Berkelmans, Blinde groenling. Over Buiten schot, de derde bundel van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 4), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 1998

• F.A. Berkelmans, Kwatrijnen, sonnetten en kleengedichtjes. Over drie genrebundels van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 5), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 2000

• F.A. Berkelmans, Ida Gerhardt & Guido Gezelle. Een vergelijking (Reeks: Acanthus, 6), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 2004

• F.A. Berkelmans, Dit donkere boek. Over Het levend monogran van Ida Gerhardt (serie: Acanthus, 7), Egmond-Binnen: Abdij van Egmond 2005

• Ad ten Bosch, Gebroken lied. een vriendschap met Ida Gerhardt, Amsterdam: Athenaeum-Polak & Van Gennep 1999

• R.H.J. Egeter van Kuyk [et al.], Elementen: Ida Gerhardt (1905-1997) (publicada pol 100 anniversario d'Ida Gerhardt), Schriftuur, jrg.2, 1-2, maio 2005, Voorburg: Ida Gerhardt Genootschap 2005

• F. Esper, Beheerd domein. Over de poëzie van Ida Gerhardt, Baarn: Thomas Rap 1982

• M. de Groot, In gesprek met Ida Gerhardt. Interview, brieven, gedichten en beschouwingen, Baarn: Ten Have 2002

• H.F.J. Horstmanshoff (samenst.), Wat ontsprong aan hun verwondering en stralend de millennia doorscheen. Ida Gerhardt (1905-1997) & de klassieke oudheid (tentoonstellingscatalogus Universiteitsbibliotheek Leiden cun artìculos), Leiden: UB leiden/Nederlands Klassiek Verbond 2000

• Ida Gerhardt, (Bzzlletin themanummer), Bzzlletin, jrg. 9, nr. 78, 's-Gravenhage: BZZTôH 1980

• Ida Gerhardt (Parmentier-themanummer), Parmentier, hibierno 1993/1994, jrg. 5, nr. 1, Nijmegen: Stichting Randschrift 1994

• Mieke Koenen, Stralend in gestrenge samenhang. Ida Gerhardt en de klassieke oudheid, Groningen: publicaçones històricæs 2002

• Mieke Koenen, Dwars tegen de keer: leven en werk van Ida Gerhardt, Amsterdam: Athenaeum-Polak & Van Gennep 2014

• A. Reitsma, In de taal zelf verscholen. Over de poëzie van Ida Gerhardt, Amsterdam: Arbeiderspers 1983

• A. Reitsma, Een naan en ster als boegbeeld: de poëzie van Ida Gerhardt in symbolistisch perspectief, Assen: Van Gorcun 1999

• Schriftuur, Tweejaarlijks periodiek van het Ida Gerhardtgenootschap: Schriftuur bevat naast informatie over het genootschap achtergrondartikelen en studies over Ida Gerhardt. Disponible pela sociedà Ida Gerhardt.

• W. Spillebeen, Ida Gerhardt (serie: Grote ontmoetingen. Litteraire monografieën 41), Nijmegen: Gottmer 1981

• J. van der Vegt, Het ingeklonken lied. De poëzie van Ida Gerhardt, 's-Gravenhage: BZZTôH 1980

• Hans Werkman, Uren uit het leven van Ida Gerhardt, Baarn: De Pron 1997

• M.H. van der Zeyde, De hand van de dichter. Over Ida Gerhardt, Amsterdam: Athenaeum-Polak & Van Gennep 1974

• M.H. van der Zeyde, De wereld van het vers. Over het werk van Ida Gerhardt, Amsterdam: Athenaeum-Polak & Van Gennep 1985

Vìnculos externos

• Portal d'Ida Gerhardtgenootschap

• Bibliographìa completa

• Bibliotheca Real -- perfil d’Ida Gerhardt

• Ida Gerhardt & el Mundo Antiguo; exposiçon na Bibliotheca de la Universidá de Leiden, el 2000

• Obræs de ou sobre Ida Gerhardt (n angles) næs bibliothecæs de l catàlogu WorldCat

• Mùsicæs d’Ida Gerhardt in kerkliedwiki.nl

• Portal dedicau a Ida Gerhardt cun noticiæs, litteratura, correspondencia & audios de son [vìnculu inactivu]