4.11.17

Sociedà Abierta



AUDIO

Ps a partir d'esti artículu "todo+lo" &c. Scribiremus-lo "todolo" pol amor de l armonizaçon.
La sociedà abierta ye un conceitu inicialmente propuöstu l anhu 1932 pol philòsophu frances Henri Bergson[1][2] & fhoi disindulrcau na Segunda Gerra Mundial pol philòsophu britànicu, nacihu austrìacu, Karl Popper.[3]
[4]Bergson describîu una sociedà pieslla cumo un systema piesllu de lhey ou de cultu. Cumo tal, ye stàtica, cumo una mente pieslla.[5] Bergson propon que si todolos traços de civilizaçon disappaecieren, los instinctos de la sociedà agora pieslla remanecerìen pola inclusion ou exclusion d'outros.[6] Contrariamente, una sociedà abierta ye dynàmica & tira pel ideal del universalismo moral.
Popper viera la sociedà abierta cumo iguada a partir d'un continuum històrico & aportando dende la sociedà orgànica, tribal, ou pieslla, por acio d'un talante crìticu cun la tradiçon, ta la sociedà abstracta ou dispersonalizada faltando-y toda interacçon cara-a-cara nes suês transacçones.[7]
In sociedahes abiertes, del gubierno spera-se ser sensible & tolerante, & de los mechanismos polìticos ser transparentes & flexibles. Los defensores affirmen que s'oppon al auctoritarismo.

Historia

Popper vîu a los clàssicos griegos cumo los iniciadores de la lharga & lenta transiçon del tribalismo a la sociedà abierta, & cumo los q'incararun per primer vegada la tension impuösta poles relaçones collectives ménos personales implicades por elho.[8]
Ente tanto les sociedahes tribales & collectivistas nun stremen ente lheys naturales & vezos sociales, de maneira que la xhente nun ye a opponese a les tradiçones q'elhos piensen tener una base sagrada ou mýthica. Los intamos d'una sociedà abierta marquen-se por una distincçon ente lhey natural & lhey humana, & augmento de la responsabilidà personal & la rendiçon de cuöntes por decisiones morales (compatible cun religïon).[9]
Popper argumentaba nun ser a supprimise les idees d'individualidà, crìtica, & humanitarismo al torna-se la xhente consciente d'elhes ye impossible arretornar a la sociedà pieslla,[10] pero al in par reconhocîu la persistencia emocional de lo que tyamou "el spiritu collectivu perdihu de tribalismo", cumo se manifiesta por casu nos totalitarismos del sieglo XX.[11]
Si l periodu de magar el studio de Popper fhoi, sin duldalo, marcau pola diffusion de la sociedà abierta, elho s'attribui mènos a la promoçon de Popper & mas al papel de les perfecçones econòmiques de la modernidà seruönda.[12] Sociedahes industriales basades nel crecimiento requieren l alphabetizaçon, l anonymato & la mobilidà social de los sos miembros[13] — elementos incompatibles cun un comportamiento que se basa enforma na tradiçon & al in par arreclama la diffusion cada vegada mas fhuörte de les relaçones sociales abstractes que Georg Simmel vîu cumo characterizando la postura mental urbana.[14]
Popper definîu la sociedà abierta cumo una "na que la xhente individuamente se confronta a decisiones personales" cumo contraposiçon a una "sociedà supersticiosa, tribal ou collectivista".[15]
Popper considerou que solo la democracia proporciona un mechanismu institucional de reforma & de cambio direcçon in sin falta vertir sangre, revoluçon ou coup d'état.[16]
Modernos defensores de la sociedà abierta indiquen-mos que la sociedà nun habrìa de conservar secretos de si mesma n sentihu pùblicu, u todos s'infhouten nel conhocimiento de todos. Les lhibertahes polìtiques & los dreithos humanos pretenden se' la base d'una sociedà abierta.

Conhocimiento crìtico

El conceitu de Popper de sociedà abierta ye mas epistèmicu que polìticu.[17] Quando Popper scribîu La Sociedà Abierta & los sos inimigos, pensaba que les sciencies sociales nun algamàran comprehende'l significau & la naturaleza del fascismo & communismo, por basase estes sciencies no q'elhi vîu cumo epistèmica defectuosa.[18] El totalitarismo forçou l conhocimiento a convertise n polìtico fhaziendo impossible l pensamiento crìtico & provocou la destrucçon l conhocimiento nos paises totalitarios.
La theorìa de Popper de que l conhocimiento ye provisional & fallible implica que la sociedà ha d'andar abierta a puntos de vista alternativos. Una sociedà abierta associa-se al pluralismo cultural & de credo; siempre anda abierta a ameyorar non solo por nun acabase l conhocimiento nunca, ma por andar siempre n martsa: "si queremus segir siendo humanos, intos mal ha hi un cammin, el cammin a la sociedà abierta... a lo que ye sconhocido, incierto & inseguro".[19]
Na sociedà pieslla, les affirmaçones de conhocimiento final & verdà ùltima conduzen al intentu d'imposiçon d'una version de la realidà. Una sociedà tala tranca-se a la lhibertà pensamiento. Contrariamente, n una sociedà abierta cada persona necessita participar del pensamiento crìtico, que requier lhibertà pensamiento & expression, tal cumo de les instituçones culturales & xhurìdiques que son a facilitalo.

Characterìstiques

Humanitarismo, igualitarismo & lhibertà política son characterìstiques ideales fundamentales d'una sociedà abierta. Reconhociera-lo Pèricles, un stadista de la democracia d'Athenes, na suâ oraçon fùnebre laudatoria: "El progressu dientro la vida pùblica arrecai na reputaçon por capacidà, nun deixa que les consideraçones de classe interfieran cul mèritu; tampouco la probeza torga l cammin, si un home ye quien a servir al stau, nun se ve obstaculizau pola scuridà de la suâ condiçon. La lhibertà que gozamus nel nuössu gubierno extiende-se tamien a la nuössa vida quotidiana."[20]
Sin dulda, fhoi la tension ente una sociedá tradicional & el nuövu & mas abiertu spacio de la polis ascendente la que se manifestarìa mas nidio na Athenes clàssica.[21] Popper fhoi bien consciente de la continuidà l attractivu emocional del q'elhi tyamou "holismo... pola perdiçon de la unidà de vida tribal"[22] nel mundo moderno.

Crìtica

El magnate & philànthropu George Soros, segidor de Karl Popper,[23] argumentou que l usu sophisticau de les poderoses tèchniques d'inganhu subtil imprestades de la publicidà moderna & de la sciencia cognitiva por elementos de polìtica conservadores cumo Frank Luntz & Karl Rove fhai duldar de la conceiçon primitiva de Popper de la sociedá abierta.[24] Cumo la percepçon de la realidà del electoraho ye a manipulase facilmente, el discursu polìticu democràticu nun conduz necessariamente a una meyor comprehension de la realidà. Soros argumenta que pa tras de los requisitos de la xebra poderes, la lhibertà expression & les eleiçones lhibres, ha-se tamien de fhaer explìcitu un fhuörte compromisso d'andase a la geta la verdà. "Los polìticos respeitaràn la realidà, in cuönta de manipulala, solo si la xhente se preoccupa pola verdà & castiga a los polìticos al pilhalos nun inganhu deliberau."
Popper non obstante nun identificou la sociedà abierta ya fhuör cun democracia, cun capitalismo ou cun una economía laissez-faire, ma cun pensamiento crìtico por parte de la xhente individualmente, contra collectivos communitarios de qualquier typu.[25] Un adspeitu per-importante nel pensamiento de Popper ye la noçon de que la verdà ye possible perdela. La postura crìtica nun significa que la verdà vaiga atopase.

Referencies

  1. • Henri Bergson ([1932] 1937). Les Deux Sources de la morale et de la religion, ch. I, pp. 1-103, & ch. IV, pp. 287–343. Félix Alcan.
    The Two Sources of Morality and Religion pp. 18-27, 45-65, 229-34., trs., R. A. Audra & C. Brereton, cun la assistencia de W. H. Carter. [Macmillan] Notre Dame.
  2. Leszek Kołakowski, Modernity on Endless Trial (1997), p. 162
  3. K. R. Popper, The Open Society and its Enemies, 2 vols. ([1945] 1966), 5a ed.
  4. A. N. Wilson, Our Times (2008), pp. 17–18
  5. Thomas Mautner (2005), 2nd ed. The Penguin Dictionary of Philosophy ["open society" intrada], p. 443.
  6. Henri Bergson, The Two Sources of Morality and Religion, pp. 20-21. 1935, Macmillan.
  7. K. R. Popper, The Open Society and its Enemies (1945), v 1:1 and 174–75.
  8. K. R. Popper, 1945:175–6
  9. Popper, K., The Open Society and Its Enemies, Volume One (Routledge, 1945, reprint 2006), chapter 5, part III.
  10. Popper, K., The Open Society and Its Enemies, Volume One (Routledge, 1945, re-impression 2006), capítulu 10, parte VIII.
  11. K. R. Popper, 1945:199–200
  12. Wilson, p. 403
  13. Ernest Gellner, Nationalism (1997), pp. 25–9
  14. M. Hardt/K. Weeks, The Jameson Reader (2000), pp. 260–6
  15. Popper, K., The Open Society and Its Enemies, Volume One (Routledge, 1945, re-impression 2006), capìtulu 10, parte I.
  16. K. R. Popper, 1945:4
  17. Soros, George, "The Age of Fallibility," Public Affairs (2006).
  18. Popper, K., The Open Society and Its Enemies, Volume Two (Routledge, 1945, re-impression 2006), capítulos 23 & 24.
  19. K. R. Popper, 1945:201
  20. Thucydides, The History of the Peloponnesian War, lhibru II: Oraçon Fùnebre de Péricles.
  21. J. Boardman et al., The Oxford History of the Classical World (1991), p. 232
  22. K. R. Popper, 1945:80
  23. Soros, George, Soros on Soros (John Wiley and Sons, 1995), tyana 33.
  24. Soros, George, "From Karl Popper to Karl Rove - and Back", Project Syndicate (Noviembre 8, 2007).
  25. I. C. Jarvie et al. eds.,| Popper's Open Society after fifty years (1999), pp. 43–6

Informaçon

Fhonte:




No comments: